Importancia del pares

¿Papà, que estàs fent?

No es com dir-t'ho. Segurament creus que ho fas pel meu bé, però no puc evitar sentir-me rar, molest, malament.

Em vas regalar la pilota quan tot just començava a caminar. Encara no anava a l'escola quan em vas apuntar en l'equip.

M'agrada entrenar durant la setmana, bromejar amb els companys i jugar el diumenge, com ho fan els més grans. Però quan vas als partits... no sé. Ja no és com abans. Ara no em dónes una palmellada quan acaba, ni em convides a prendre alguna cosa. Vas a la tribuna pensant que tots són enemics. Insultes als àrbitres, als entrenadors, als jugadors, a altres pares... Perquè vas canviar?.

Crec que sofreixes i no ho entenc. Em repeteixes que sóc el millor, que els altres no valen per a res al costat meu, que qui digui el contrari s'equivoca, que només val guanyar. Aquest entrenador del que dius que és un inepte, és el meu amic, el qual em va ensenyar a divertir-me jugant.

El noi que l'altre dia va sortir en el meu lloc.... t'acordes?. Si papi, aquell que vas estar tota la tarda criticant i dient que "no serveix ni per a dur la borsa.". Aquest noi va a la meva classe. Quan ho vaig veure el dilluns, em va fer vergonya.

No vull decebre't. De vegades penso que no tinc suficient qualitat, que no arribaré a ser professional i a guanyar milions, com tu vols. M'atabales.

Fins a he arribat a pensar a deixar de jugar; però... m'agrada tant!.

Papà, per favor, no m'obliguis a dir-te que no vinguis més a veure'm jugar ...

Anònim


¿Papà, que estàs fent? *Continuació.
Papà:

No entenc com ha ocorregut. Des de fa un temps has canviat i m'agrada.
Quan estem en casa ja no em pegues un sermó pel que hauria d'haver fet per a ser un molt bon jugador... fins i tot em dius el que faig bé.

En els entrenaments m'acompanyes estàs amb els altres pares una estona i no m'exigeixes que sigui el millor com feies abans. Solament em demanes que m'ho passi bé... i si que ho faig.

M'encanta fer el meu esport favorit. I m'agrada molt que m'acompanyis, que estiguis al meu costat.

Quan haig d'anar a un partit, tot just parlem del que hauria de fer per a jugar bé, no em sento pressionat. Quan jugue, m'agrada saber que estàs aquí, que m'acompanyes, i que a l'acabar el partit em preguntis com m'ho he passat. T'interesses per mi i fas que pugui divertir-me molt fent esport.

El dia que l'entrenador no em va treure de titular i jo em vaig empipar moltíssim , em vas ajudar a entendre que haig d'esforçar-me per guanyarme un lloc, i haig d'aprendre a sacrificar-me... i també que haig de saber estar de suplent... ¡perquè els jugadors bons també han estat en la banqueta!

Ja no discuteixes del meu equip amb altres pares ni tampoc amb l'entrenador, que és el qual m'ha ensenyat a jugar i passar-m'ho bé jugant. A més, m'agrada molt que m'acompanyis als partits i no diguis res de l'entrenador.

Ja no tinc por de decebre't, perquè es que vols que em diverteixi i que sempre estaràs aquí. A més m'has ensenyat que em vas a voler igual ho faci bé o malament en el meu esport favorit.

M'encanta que m'acompanyis quan faig esport.

Gràcies per canviar i per estar aquí.

Anònim